Benvingut IRPF

Ahir el Consell General d’Andorra va aprovar amb una àmplia majoria el Impost sobre la Renta de les Persones Físiques (IRFP)*, que entrarà en vigor el pròxim 1 de gener de 2015. En aquest impost tributaran totes aquelles rentes generals superiors als 24.000 euros anuals, que és el mínim exempt, és a dir, els salaris superiors a 24.000 euros nets, així com les rentes procedents de les activitats econòmiques i les rentes de capital immobiliari que superin aquesta xifra. el tipus nominal del impost és del 10% amb una reducció del 50%, i en la seva totalitat a partir de 40.000 euros. La llei també preveu deduccions per càrregues familiars, per plans de pensió o per inversions en l’habitatge habitual. A més a més, es gravaran les rendes d’estalvi, és a dir,  els rendiments dels estalvis bancaris i els actius financers. Aquestes rendes tenen un mínim exempt de 3.000 euros. En canvi, no es gravaran els dividends de les societats.

L’IRPF és una peça clau dels sistemes fiscals moderns. A través d’aquest impost es busca particularment l’aplicació dels principis de capacitat econòmica, equitat, justícia i redistribució de la riquesa. Per tant, és un impost directe que recau sobre l’obtenció de la renda de les persones com a manifestació immediata de la capacitat econòmica dels ciutadans i permet determinar quina ha de ser la contribució de cada un al sosteniment de les despeses públiques.

És cert que les grans apostes inicials del govern no s’han vist massa culminades, segons el meu punt de vista ha fallat el nucli estratègic. No obstant, amb l’aprovació del IRPF avançat una mica més amb el tema de fiscalitat. Aquest impost és un projecte necessari per acabar de culminar el procés d’implementació del marc fiscal, és a dir, què si volem avançar com a país necessitem tenir un marc fiscal sòlid, ferm. L’aprovació del IRPF permetrà, i ho esperem, avançar en matèria de l’obertura econòmica, ja que fins ara no hi havia els elements necessaris. Andorra ha d’avançar a nivell econòmic i empresarial, i per aquest motiu ha de donar les màximes facilitats per entrar en competència amb els altres Estats. Hem de mirar a nivell de país, ja que tenim un país sensacional que entre tots em d’ajudar a tirar endavant.

 

Cristina.

 

Anuncios

ADOLFO SUÁREZ, EL PRESIDENTE.

El Primer Presidente de la democracia en España ha fallecido hoy a los 81 años de edad en Madrid, después de haber vivido sus últimos años alejado de la vida pública debido a una enfermedad. Aunque se vio obligado a dimitir como presidente del Gobierno acosado por las críticas, Adolfo Suárez siempre será recordado como uno de los grandes artífices de la Transición española.

______________________________________________________________________

Nacido en 1932 en la localidad de Cebreros (Ávila), Adolfo Suárez se licenció en Derecho por la Universidad de Salamanca y luego se preparó en el Colegio Universitario Francisco Franco para doctorarse en derecho por la Universidad Complutense de Madrid. Después de desempeñar diferentes cargos dentro de las estructuras del régimen franquista, fue nombrado gobernador civil de Segovia en 1968. Un año después, en 1969, fue designado director general de Radio Televisión Española, cargo en el que permaneció hasta 1973.

En abril de 1975 fue nombrado vicesecretario general del Movimiento y el 11 de diciembre de 1975 entró en el primer Gobierno de Arias Navarro.  El 3 de julio de 1976, con 43 años de edad y prácticamente desconocido para la mayoría de los españoles, es nombrado presidente del Gobierno. Generó dudas y críticas, ya que para los sectores conservadores, el era demasiado joven e inexperto;  y para la oposición, demasiado vinculado al anterior régimen.

No obstante, fue presidente que negoció y dialogó con las demás fuerzas políticas, un presidente conciliador. Ya que supo reunir a un grupo de políticos de su generación, desde antiguos falangistas hasta socialdemócratas, y desmantelar el régimen franquista. Sus primeros 11 meses de gobierno estuvieron marcados por la Ley para la Reforma Política, que, al ser aprobada en noviembre de 1976.

El año clave fue en 1977 cuando decretó la amnistía, legalizó los sindicatos y negoció los famosos Pactos de la Moncloa, y el 15 de junio fue elegido por los ciudadanos españoles como presidente del Gobierno. Fueron las primeras elecciones generales que se celebraban des de 1936, y que ganó al frente de la Unión de Centro Democrático (UCD), que agrupaba a los aperturistas del franquismo con algunos elementos democráticos de la antigua oposición democrática.

Tras las elecciones, los dos grandes desafíos de Suárez se situaban entonces en redactar la Constitución y enfrentarse al terrorismo de ETA y al peligro golpista. Las Cortes resultado de las elecciones del 77 aprobaron la Carta Magna, que el pueblo español refrendó el 6 de diciembre de 1978.

El 3 de marzo de 1979, Adolfo Suárez ganaba por segunda vez unas elecciones generales y comenzaba así su tercer y último mandato como presidente del Gobierno, bajo su célebre frase “puedo prometer y prometo”, el cual estuvo marcado por las críticas y por el ascenso de la izquierda.

El 29 de enero de 1981 Adolfo Suárez presentó su dimisión, casi 5 años después de ser nombrado presidente del Gobierno por el Rey Juan Carlos. Después de unas semanas, el 23 de febrero varios guardias civiles armados, bajo el mando del teniente coronel Antonio Tejero intentaron dar un golpe de Estado militar, mientras el Congreso se disponía a votar el nombramiento de Leopoldo Calvo Sotelo como presidente del Gobierno, Adolfo Suárez demostró su valentía al permanecer en su escaño sentado cuando a punta de pistola era requerido para que se tirase al suelo.

Tras abandonar el Gobierno y dejar la UCD, fundó el partido de Centro Democrático y Social (CDS), que en las elecciones generales de año 1982, que ganó Felipe González, el CDS obtuvo solo dos diputados, lo que pasó a ser la cuarta fuerza política. Desapareció en 1983.

En 1991, tras un mal resultado en las elecciones autonómicas y municipales con el partido de CDS, dimite como presidente del partido y anuncia su abandono de la política. Años después, comenzó a trabajar como asesor de empresas privadas y con asociaciones humanitarias.

En 1996, recibió el Premio Príncipe de Asturias de la Concordia, por su importante contribución a la Transición española.

 

 

******

“La vida siempre te da dos opciones: la cómoda y la difícil. Cuando dudes elige siempre la difícil, porque así siempre estarás seguro de que no ha sido la comodidad la que ha elegido por ti”.

“Pero le hemos hecho creer que la democracia iba a resolver todos los grandes males que pueden existir en España… Y no era cierto. La democracia es sólo un sistema de convivencia. El menos malo de los que existen” (Entrevista en 1980). 

 

Cristina. 

EDIMBURG

Hola família, amics i curiosos!

Us escric des de Edimburg, una preciosa ciutat escocesa on passaré els pròxims mesos. Una de les principals raons és per millorar el meu nivell d’anglès, però també per conèixer noves realitats i un nou món.

Després de tres setmanes vivint aquí, descobreixes que hi ha altres maneres de viure i hem de ser conscients que el que entenem com a normal és gairebé sempre producte d’un context cultural. Res més. La vida aquí es molt diferent a la que estic acostumada a Andorra. No parlen la mateixa llengua, una cultura diferent, una gastronomia diferent i sobretot una mentalitat diferent.

Com he mencionat anteriorment, la principal finalitat d’aquesta nova etapa és millorar el meu nivell d’anglès, però també trobar-me a mi mateixa. Tinc per davant un món amb molts camins, però com decideixes quin agafar? Decidir no és fàcil. Fa uns mesos tenia unes idees clares, però poc a poc les he anat veient menys clares… Les idees que tenia d’un principi m’han canviat. Això d’estar lluny, haver-te de buscar la vida i estar moltes estones sol va molt bé! Reflexiones moltíssim en tu mateix i obres molt els ulls. Una de les coses que més m’ha impactat és el veure a qui li importes una mica de veritat. Persones que et dediquen un temps de la seva vida en demanar-te com estàs, i com et va la experiència, és un aspecte que m’ha fet obrir molt els ulls i veure qui de veritat són els meus amics.

Aquí he conegut a moltes persones amb nacionalitat molt diferent que estan fent el mateix que tu: viure una nova etapa de la seva vida a una nova ciutat. Topar-te amb gent nova i amb mentalitat  diferent a la teva, et fa veure la realitat d’una altra manera. Moltes de les persones que he conegut, estan a Edimburg per les mateixes raons que jo: posar una mica d’ordre a la teva vida, decidir que vols fer de la teva vida en un futur pròxim. I una de les maneres que hi ha és marxar sol, sortir de casa per veure que hi ha més món fora del teu país amb unes altres oportunitats.

Amb aquesta entrada, vull animar-vos a tots a viure una experiència així. Quan no saps que fer, estàs molt indecís necessites un break a la teva vida, i una de les millors maneres que hi ha és marxar una temporada. De veritat que t’ajuda molt a obrir els ulls i veure les coses d’una altra manera.

Us deixo unes fotos de la ciutat…

 

Edimburg

Edimburg

Cementiri

Cementiri

Portobello. Un poble amb encant.

Portobello. Un poble amb encant.

Vistes del Queen's park.  Un dels milors llocs d?edimburg. Grans reflexions.

Vistes del Queen’s park.
Un dels milors llocs d?edimburg. Grans reflexions.

centre de la ciutat amb sol!

centre de la ciutat amb sol!

 

 

“Hoy en dia la gente conoce el precio de todo, pero no sabe el valor de nada”. 

 

Un vermut en la Bodega 1900

La Bodega 1900 es el cuarto proyecto de BCN 5.0, el grupo empresarial compuesto por cinco socios: Albert y Ferrán Adrià y los hermanos Borja, Juan Carlos y Pedro Iglesias (dueños de la marisquería Rías de Galicia, en Barcelona), donde todo el equipo ha vuelto a conseguir un local con una identidad propia y con una personalidad diferenciada en su oferta.

A diferencia de los restaurantes 41 grados, Tickets y Pakta, la Bodega 1900 es un espacio para ir a hacer el aperitivo y el vermut, pero sin barra, sentados en una mesita e ir probando las mejores tapas de vuestras vidas, como por ejemplo unas patatas chips con salsa de vermut, aceitunas esferificadas, mejillones caseros en escabeche, croquetas, jamones y embutidos Joselito, etc. Productos de alta gama con un servicio excelente y muy profesional. Lo mejor de todo: su calidad- precio.

images

IMG_0521

IMG_0523

anchoas-1-bodega-1900-barcelona-5251a1a64fed7

caballa-ahumada-bodega-1900-barcelona-52d2e80c62628

olives bodega 1900

Después de estar en estos restaurantes, es hora de hacer una reflexión y ver en Andorra aún le falta mucho por aprender. Si nos fijamos en una cosa muy básica como el servicio, vemos que nos falta profesionalidad en general, pero sobre todo ganas de trabajar. Si hacemos que nuestro trabajo nos guste y ponemos un poco de cariño en las cosas, es mejor para todos. No cuesta nada decir buenos días o buenas noches, hacer que los clientes cojan confianza, se sientan más cómodos y saldrán beneficios mutuos, de verdad. No hace falta que haya un gran chef de cocina, pero sólo hacer las cosas con ganas y hacerlo lo mejor que puedas. Hay muy pocos restaurantes en Andorra donde tengan una muy buena calidad en los productos sin que te tomen el pelo y donde el sea excelente. Somos un país de 468km2 donde recibimos una grandísima cantidad de turismos al cabo del año, por esta razón debemos apostar por unos servicios de excelencia. El tiempo siempre da la razón. Si comparamos hoteles, restaurantes o cualquier servicio vemos que los que más trabajan son los que cuidan los clientes y no les toman el pelo, y sobre todo los que ponen todo el cariño para hacer las cosas bien.

Pensar, ¿dónde puedo ir a tomar una cerveza y 3 tapas con mis amigos después de trabajar? Hay muchos bares para ir, pero… ¿dónde haya un buen servicio y que la calidad precio esté bien? Pocos.

“No se puede cocinar bien si no se pone en ello el corazón,dado que, por encima de todo se trata de que reinen en torno a la mesa sentimientos de amistad y de fraternidad” Fernand Point

Cristina.

_____________________________

Bodega 1900.

C/ Tamarit, 91

08015, Barcelona

+ 34 933 25 26 59

EL MEU PETIT I GRAN PAÍS

La meva primera entrada va dedicada al meu estimat país i a tots els andorrans i residents que hi viuen.

M’agradaria començar l’escrit dient que Andorra és una passada!! No sabem el que tenim fins que no passem les fronteres. Per aquest motiu considero que hauríem d’estimar més el nostre petit país i apreciar tot el que té i ens dona. És a dir, hem de ser més patriotes!

Segons el meu punt de vista, i espero que el de molts, viure Andorra és un privilegi. Tens una seguretat que no és paga amb diners, una tranquil·litat impressionant i uns paisatges magnífics les quatre estacions del any. Obrir els ulls al matí i veure que tot està blanc amb un cel blau radiant no té preu. O veure les muntanyes ben verdes. És impressionant!

Fa uns quants anys, amb els meus pares vam decidir no marxar de vacances fora d’Andorra i quedar-nos aquí, a conèixer bé tot el país. Vam visitar tots els museus d’Andorra, vam fer excursions per les nostres muntanyes i anàvem a moltes activitats com xerrades, concerts, circ al carrer, tallers que és feien durant tot el dia. I sabeu què?  Hem vaig donar compte que amb només 468Km2 pots fer el que vulguis. Tens un munt de coses, un munt d’activitats per fer i anar a veure. Un dissabte qualsevol pots tenir: carrera d’esquí, competicions de rítmica i natació, partits de fútbol, rugby, un concert, tallers per nens, conferències, etc. Perquè diguin després que no és fan coses, i què Andorra és molt avorrit. Doncs esteu ben equivocats!!  Andorra és una passada!

Hauríem de queixar-nos menys i creure i confiar més en el nostre país, el qual ens dona de menjar cada dia. Amb els pocs habitants que som, podríem estar molt més cohesionats per ser una societat més eficient. Tots junts podem tirar el país endavant, i fer d’un petit país, un gran país! Tenim molts privilegis que societats veïnes no ho tenen, i considero que és una motivació per continuar mantenint la nostra seguretat i la nostra qualitat de vida. Per aquest motiu, m’agradaria dir-vos que estimeu més Andorra, què sigueu més patriotes i penseu què Andorra és el millor país del món!

Personalment puc dir que hem conec molt bé Andorra. He dedicat temps a fer que un petit país m’enamori amb cada petit racó que té. Sóc patriota i m’encanta poder portar un jersei, un gorro o qualsevol cosa amb la marca ANDORRA. Espero que les futures generacions s’estimin més el nostre país i creguin en ell. Penseu que Andorra és un petit gran país…

 

Cristina.

 

El nacionalista cree que el lugar donde nació es el mejor lugar del mundo; y eso no es cierto. El patriota cree que el lugar donde nació se merece todo el amor del mundo; y eso sí es cierto”. (Camilo José Cela).

 

 

P.D: Us deixo una foto espectacular! 

 

Imagen

 

Benvinguts!

Benvinguts al meu blog!

 

Avui és el dia!! Després de molts intents i moltes idees per crear un blog personal, avui he decidit tirar el meu projecte endavant.

La finalitat d’aquest blog és principalment donar-vos a conèixer públicament les meves opinions sobre diversos temes del dia a dia. Vaja, que diré la meva!! I saber totes les opinions d’aquells en qui els hi desperti el interès.

Ja veureu que escriuré sobre temes molts diversos, però sempre amb coneixement, prudència i respecte.

 

Espero que us agradi!

Cristina.